neuroarquitectura, i la seva relació amb Gaudí

Imagina que estàs assegut al mig d’una sala molt gran, ampla, amb finestrals gegants al centre d’una ciutat. No està ben climatitzada, fa calor, i no té aïllament acústic; no pares de sentir tot el soroll del carrer. Hi ha molta llum, potser massa, que t’enlluerna completament. 

Ara imagina una sala més petita, amb una temperatura molt agradable, i on tot està en silenci. La llum és més tènue i càlida, i la forma i els materials et transmeten més calma. Et sens en harmonia amb l’espai. 

Posem que has de fer una acció senzilla, com llegir un llibre o treballar. En quina de les dos sales et sentiries més a gust? Els espais mai són neutres, i influeixen directament en la nostra salut, benestar i en la nostra forma de veure el món. 

La neuroarquitectura és la disciplina dedicada a estudiar com els espais es relacionen amb les persones que els habitem. Busca entendre el lloc com una extensió pròpia del cos. A partir de la informació que tenim sobre els sentits i el funcionament del cervell, aquesta ciència permet descobrir quins estímuls ens genera un lloc i com els rep el nostre cervell. Gràcies a aquesta disciplina sabem, per exemple, que les formes corbes i sense arestes marcades transmeten més calma, i que la llum natural o càlida ens aporta benestar que la llum freda. 

El 17 de Juny, vaig realitzar una xerrada a Reus amb motiu de l’any Gaudí, conjuntament amb l’Ajuntament de Reus i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Durant aquesta es van tractar temes relacionats amb la neuroarquitectura, amb les tècniques utilitzades per Antoni Gaudí i amb com aplicar aquests conceptes en la nostra empresa o en la nostra vida. 

En la xerrada, enfocada a la neuroarquitectura, també ens vam centrar en comparar-la amb l’estil característic que tenia Antoni Gaudí. Ell, en el seu temps, ja tenia la natura present a l’hora de crear totes les seves obres, el fet de no haver-se criat en una gran ciutat el va permetre ser conscient de com d’important és aquesta per a les persones. Aquests últims anys s’ha pogut demostrar que moltes de les tècniques que ell utilitzava eren beneficioses per a la salut humana, i que poden relacionar-se amb temes de neuroarquitectura. Amb la seva atenció al detall, i el seu ús de materials i formes, Gaudí aconseguia crear atmosferes senceres dins de cada espai que construïa, on hi entren en joc tots els sentits i ens transmet moltes més sensacions que qualsevol altre espai. Ell dissenyava des de la natura, i per a les persones. 

Gaudí s’inspirava molt en plantes i en elements naturals, però també cal destacar la importància de que aquests hi siguin presents. Imagina la sensació d’estirar-te a l’ombra, sota d’un tendal. Ara la d’estirar-te a l’ombra d’un arbre, notant les seves arrels, la seva olor, el soroll de les seves fulles. L’experiència canvia completament. Hi ha elements i sensacions de la natura que ni el mateix Gaudí  pot replicar, per això és important tenir-la present.  

En conclusió, la neuroarquitectura ens recorda que l’arquitectura no va de mides o materials, sinó de vides. No som éssers aïllats del nostre entorn; cada paret que aixequem, cada finestra que orientem i cada material que escollim acaba modelant el nostre estat d’ànim, la nostra salut i la nostra ment. Dissenyar amb consciència neuroarquitectònica és, en essència, recuperar el llegat que ja va iniciar Gaudí: tornar a connectar amb la natura, escoltar els nostres sentits i recordar que el veritable centre de qualsevol espai sempre han de ser les persones.