Reforma d’un bany on cada detall compta

La neuroarquitectura ens explica l’impacte que tenen en nosaltres els espais que habitem, però cal tenir en compte que la forma en què transformem aquests espais té un impacte innegable en la nostra persona. En el món de l’arquitectura d’interiors i les reformes, sovint es tendeix a glorificar projectes grans i vistosos, passant per alt els racons que realment conformen la nostra intimitat. Però la realitat és que no hi ha projectes ni grans ni petits. Tots, absolutament tots, demanen exactament la mateixa dedicació, el mateix compromís i la mateixa cura pels detalls. Tant si ens enfrontem a la construcció d’una obra nova com si es tracta d’una petita reforma d’un espai domèstic, la meva manera de treballar sempre és la mateixa: posant les persones i la seva història al centre. L’èxit d’una transformació no neix de l’ús de materials ostentosos, sinó d’entendre profundament la família, d’escoltar amb atenció la persona. Implica fer-se preguntes essencials: quines són les seves necessitats reals, quins requeriments tècnics o emocionals tenen, quines suggerències aporten i, per descomptat, com podem encaixar tot això amb el seu estil, el seu pressupost i el seu calendari.
Aquesta filosofia és la que ha guiat la reforma integral d’un bany familiar que mostra perfectament com l’arquitectura es posa al servei de la vida quotidiana. Ens trobàvem davant d’un escenari amb el qual molts es podran sentir identificats: la família necessitava actualitzar un lavabo que havia arribat al final de la seva vida útil. Alguns elements estructurals i estètics ja fallaven, els materials es notaven desgastats i, per sobre de tot, calia millorar-ne dràsticament la funcionalitat per poder donar resposta a una nova realitat dins de casa.
I quina era aquesta nova realitat? D’una banda, les dues filles s’havien fet grans, i d’altra banda, la família comptava amb un nou membre que ho havia revolucionat absolutament tot: una gosseta. Aquesta petita bola d’energia també requeria atenció en el disseny, necessitant un espai còmode i accessible on poder ser banyat sense que rentar-lo es convertís en un autèntic problema.
Donar resposta a totes aquestes necessitats sobre el plànol és només una part de la feina; el veritable repte arriba en el moment de materialitzar-ho. Construir l’espai somiat implica passar pel procés sovint caòtic de l’obra.

En aquest cas particular, la família va haver de conviure amb la reforma a casa, una situació que demana molta empatia i tacte per part dels qui l’executem. El calendari es va haver d’encaixar amb precisió per aprofitar uns dies de vacances, però durant gran part del procés, la rutina familiar es va creuar ambel soroll i la pols. Això incloïa el teletreball del pare, que necessitava nivells alts de concentració, silenci per a reunions i tranquil·litat mental mentre, a pocs metres d’ell, hi havia l’enrenou típic d’una zona en construcció.

Conviure amb el soroll, sumar-hi la calor i intentar mantenir la normalitat ha estat una autèntica prova de paciència per a ells. A més, des del vessant professional, sempre s’ha de tenir present el respecte per l’entorn. Es va fer un esforç diari per minimitzar les molèsties als veïns de l’edifici, controlant les hores de més impacte acústic i mantenint netes les zones comunes, sent conscients que una obra afecta tota la comunitat.
Per aconseguir que aquest delicat ecosistema funcionés malgrat les dificultats, la clau va ser una coordinació d’obra rigorosa i mil·limètrica. L’estratègia d’anticipació ho va ser tot: abans de donar el primer cop de martell, tots els elements ja van ser escollits. Aquest nivell de planificació és l’únic efectiu contra els retards per manca d’estoc o les decisions precipitades. Així, l’execució va poder fluir. El procés va començar amb l’enderroc, el moment visualment més aparatós, però necessari. Seguidament, es va donar pas a la renovació de les instal·lacions, actualitzant la fontaneria i l’electricitat des de l’interior de les parets. Amb l’espai sanejat, es va procedir a la formació de l’armari a mida, una peça essencial per calmar les necessitats d’orde de la família. En paral·lel, es va instal·lar un plat de dutxa ampli i a ras de terra —perfecte per al gosset i les filles— i es van començar a col·locar els acabats ceràmics, que ràpidament van començar a reflectir l’harmonia desitjada. Finalment, la col·locació de la mampara, els sanitaris i les aixetes van acabar amb setmanes d’esforç.

Tot i això, ens vam haver d’enfrontar a un últim repte: la família necessitava q el bany funcionés aquella mateixa setmana, però els sanitaris no havien arribat. Ho vam solucionar amb la instal·lació d’uns mobles provisionals que van ser de gran ajuda.
En definitiva, tot ens porta a l’essència de l’arquitectura: dissenyar pensant exclusivament en els qui ho faran servir. Un bany no és només un lloc de pas; una de les estances essencials de la nostra llar. En transformar aquest espai envellit en un entorn funcional, equilibrat i serè, hem aconseguit molt més que canviar unes simples rajoles. Hem facilitat les rutines matinals d’una família, i hem simplificat el dia a dia amb una mascota plena de vida. Això és el que realment dona sentit a l’ofici: comprendre que adequar l’espai on vivim és, de fet, una manera profunda de tenir cura de la nostra qualitat de vida.