Passem moltes hores treballant, i els llocs on ho fem influeixen directament en com ens sentim i en la nostra salut. Aquí és s’ha de tenir en compte la neuroarquitectura: una disciplina que utilitza la ciència per entendre com la llum, els materials o la distribució dels mobles afecten sobre nosaltres. Aplicar-la a oficines i tallers no és més que una eina clau per crear entorns més sans on tothom treballi i es senti a gust.
A l’hora de crear un espai a la nostra botiga o oficina, si volem que aquest sigui beneficiós per a la nostra salut i el nostre benestar, hem de tenir en compte diferents elements, tots relacionats amb la neuroarquitectura, és a dir, a l’estudi de quin impacte tenen aquests espais sobre nosaltres.
El primer a tenir en compte és l’entorn immediat. Un espai situat en un lloc tranquil, com per exemple davant d’un parc, en una zona poc transitada, no et provocarà les mateixes sensacions que un altre que estigui completament envoltat d’edificis en el centre d’una gran ciutat. És important tenir en compte que el que hi ha fora de l’espai també afecta als que hi som dins. Lligat a això, també és important observar la orientació de l’espai. Cal tenir en compte la trajectòria i posició del Sol, per a utilitzar-ho al nostre favor i aconseguir que entri llum natural per les finestres el màxim d’hores al dia possible. A l’hora d’escollir la orientació i la iluminació, s’ha de fer pensant en el ritme circadià, és a dir, el rellotge biològic del nostre cos. Per exemple, al matí la llum és més freda, i aquesta ens fa estar actius, i a mesura que avança el dia es va tornant més càlida, cosa que fa que ens relaxem.
Un altre punt important és el soroll que hi haurà a l’espai. Cal tenir en compte quins sorolls sentirem en aquell lloc, tant els provocats per elements interiors com els que venen de fora. Si l’espai ho permet i ho necessita, aquest es pot aïllar del soroll exterior, o crear una estructura que absorbeixi el soroll interior per a reduir el volum d’aquest.
També s’ha de tenir en compte la qualitat de l’aire. L’aire és una de les coses més bàsiques i essencials per a la nostra supervivència, i la qualitat que tingui el que inhalem pot afectar directament sobre la nostra salut. Al contrari del que podríem pensar, la majoria d’espais interiors solen tenir un aire més brut i contaminat del que tenen els espais exteriors, ja sigui per absència d’elements naturals, o la presència de melamina i químics alliberats per les pintures de les parets, o pels productes de neteja. Per això és important crear rutes de ventilació per a que l’aire pugui circular, i utilitzar-les sovint.
El tacte també juga un paper important a l’hora de sentir l’espai. Per això és important estar envoltats d’elements naturals i agradables sobre la nostra pell. Per exemple, les sensacions no són les mateixes si, al pujar una escala, t’agafes a una barana de ferro, freda i llisa, que si la barana és de fusta de roure, i es fa molt més agradable.
Una altra manera de millorar una instal·lació és fer-la biocompatible. Passem el dia envoltats de camps electromagnètics que produeixen els elements elèctrics al nostre voltant. Una instal·lació biocompatible busca minimitzar o eliminar aquests camps. Per a crear-la, es dissenyarà l’espai de manera que s’eliminin, en la mesura del que sigui possible, les ones electromagnètiques en els llocs on les persones hi passaran més temps
Finalment, l’estètica i la decoració també són punts clau, tot i que no hi semblin. La riquesa, proporció i complexitat que aporten a l’espai fan que aquest sigui molt més agradable per a tothom. La bellesa que aquest pugui tenir millora el teu benestar. És important entendre-la com a un concepte, com a totes les coses boniques que t’eixamplen l’ànima. Aquest art o bellesa pot venir de l’arquitectura o forma de l’espai, però també de la implementació posterior de peces artístiques en aquest. Has de pensar l’espai com una obra amb vida pròpia, i crear-lo i dissenyar-lo amb el principal objectiu de que les persones hi estiguin a gust.
Això és el més important de la neuroarquitectura, i de l’arquitectura en general: dissenyar per a les persones. En una empresa, per exemple, un treballador necessita un espai tranquil, que li aporti benestar, i que fomenti la creativitat i l’atenció. En canvi, el client necessita un espai amb un impacte positiu sobre ell, que li provoqui emocions, ja que gràcies a aquestes no oblidarà el que ha viscut.
En el fons, la neuroarquitectura és l’arquitectura del futur. Ja s’ha demostrat que treballar en edificis grisos, foscos, artificials i tancats no és bo per a la nostra salut. Hem de començar a dissenyar els espais tenint com a objectiu principal que les persones s’hi sentin el més a gust possible.
No Comments